WINNERS 2013

Amal, un adolescent de 13 anys refugiat del Líban, tracta amb drogues en el metro de Hannover.

Viu una vida aïllada en un centre d’ acollida a les afores de la ciutat. Un dia troba una noia alemanya anomenada Clara que pot ser la seva salvació.

Carolina Hellsgärd és escriptora, editora i directora a Estocolm i Berlín. Després d’ampliar els estudis MFA a la Berlin University of Arts, ha rebut un premi DAAD de postgrau a Los Angeles, on ha estudiat direcció de films i d’escriptura cinematogràfica al California Institute of the Arts. Els seus curtmetratges han estat projectats en nombrosos festivals com la Berlinale, Films de dones, Clermont-Ferrand International Film Festival i a l’Oberhausen Short Film Festival.

Chaja Florentin i Mimi Frons són amigues des de fa 83 anys. Van néixer i créixer a Berlín, però van haver de fugir a Palestina amb les seves famílies el 1934. En un cafè de Tel Aviv on es troben cada dia parlen sobre les complicades relacions amb Berlín. Un film sobre la identitat, l’amistat i sobre e l seu país d’origen.

Eric Esser viu a Berlín. Ha cursat estudis de Media Computer Science. El 2003 va realitzar el seu primer curtmetratge. El 2005 va començar a estudiar direcció de cinema a l’escola Filmarche que ell mateix va crear.

Una adolescent se sent dividida entres les pressions de la seva àvia per retornar als orígens guatemalencs i la vida que la seva mare havia programat per a ella a Nova York. La seva decisió podria desbaratar la seva família.

Adriana Cepeda (Bogotà, 1980) va créixer a Colòmbia, EUA, Anglaterra i Canadà. Es graduà en Psicologia i Literatura a la Universitat dels Andes. És candidata al MFA de Cinema a la NYU, on ha estat becada. Kyakä La Na  ha guanyat recentment el premi a la millor pel·lícula llatina del Festival de Cinema de Tolosa de Llenguadoc.

En Josep és un home de 79 anys que viu en un mas a Orís, poble de 240 habitants, a Osona. És l’únic de la comarca que practica els sistemes de conreu tradicionals. Sempre porta la barretina catalana com una extensió del seu cos, un símbol d’identitat inconfusible que l’ha dotat de popularitat i personalitat, la qual es veu reforçada per l’ús d’expressions arcaiques en la seva parla. Josep és el reflex d’un catalanisme primitiu, un personatge pintoresc que sembla extret del segle XIX.

Jordi Morató Pujol (Torelló, 1989) és realitzador, director, editor i operador de càmera. Estudis superiors en audiovisuals a l’EMAV (Barcelona, 2005-2007) i de Comunicació Audiovisual a la UPF de Barcelona. Estudia direcció cinematogràfica a la FUC i a l’Observatorio de Cine Documental de Buenos Aires. És operador de satèl·lit, de càmera i tècnic de plató per a diferents canals. Premi Mediavall 2009 pel documental Els Sentits, La vista, seleccionat al festival YEFF de Suècia. Camí de terra  és primer premi al festival Foradcamp. Ha codirigit amb Irene Gil La chica del trampolín  (2012), el primer treball de ficció.