LA SELECCIÓ

Ngutu és un venedor de diaris ambulant que no en ven cap exemplar. Indignat i avorrit, es dedica a observar detingudament els vianants per poder progressar en el seu negoci fins que se li acut una idea brillant.

Daniel Valledor (Caracas, 1983)  és llicenciat en Comunicació Audiovisual a Madrid i especialitzat en direcció cinematogràfica al TAI i en direcció de fotografia en l'ECAM. Treballa com a director de fotografia i el 2006 dirigeix el seu primer curt Lebensraum. Ngutu  és el seu segon curt. Felipe del Olmo (Madrid, 1985)  cursà estudis de Comunicació Audiovisual a la Universidad Europea de Madrid. És realitzador de videoclips i vídeos promocionals, a la vegada que escriu i dirigeix diversos curtmetratges: Serse (2003), Pies desnudos, corazón roto (2005), Alas de papel (2006), Noches de rayos (2010) i Ngutu  (2012).

És un film sobre la frontera entre una mare i una filla. L’Ona té els pares separats i viu amb la mare però no s’entenen. L’Ona només s’entén amb el seu pare i li agrada la fotografia, com a ell. La mare està obsessionada amb els seus estudis i la compara amb la seva germana, que és molt bona en tot, fet li desagrada. La frontera és doble: d’ordre mental, entre la mare i l’Ona, i física, entre el pare i ella.

Curt realitzat per estudiants de 3r  d’ESO de Bordils. Un any de Cinema en curs  amb A Bao A Qu amb el curt Camins, silencis i somriures  que ha participat al festival UNAOC (United Nations Alliance of Civilizations)  i el Teachers College Columbia University  a Nova York (EUA) i en altres festivals estudiantils de Rio de Janeiro, Dubrovnik, La Paz i Buenos Aires. Han muntat el trailer de Catalunya Cinema de l’ICEC. 

Algú no volia Mee, així que quan encara era un nadó va acabar a dins d’una capsa. Per sort, no va haver de passar-s’hi la vida, ja que va ser adoptada. Això no obstant, aquest fet sempre tempta els altres a fer preguntes: com ha estat?, d’on véns? i què coneixes? Tots abaixen la veu per no ofendre-la. Després de la seva adopció, l’autora va perdre el nom d’origen coreà Mee. Ara, ha abocat un fet autobiogràfic en aquest film, el qual dedica als que han sofert pèrdues d’algun tipus.

Letty Felgendreher (Seoul/Korea, 1985) va estudiar pintura a l’escola Christian de Hamburg (2004) i disseny d’animació a la Animation School Hamburg (2005-2006). Ha estudiat a la Filmakademie Baden-Württemberg en el camp del cinema, media i animació i s’hi ha diplomat el 2012 amb el film Mee. Treballa com a artista freelance en el camp de l’animació, la il·lustració i el disseny.

Una immigrant africana amb problemes de comunicació s’enfronta a les dificultats burocràtiques d’una societat.

Jossie Malis és il·lustrador, animador i realitzador d’origen peruà-xilè. Va créixer entre dos països i ha viscut l’última dècada entre dos continents (Nova York, Florida, Barcelona). Actualment viu a Mallorca. El seu treball proposa una reflexió sobre els humans i les seves febleses, les seves màquines, els seus somnis i els misteris de l’univers.

Jan, de 24 anys, és un franctirador. El dia abans de la seva primera missió, en un lloc protegit, un incident sagnant entenebreix el seu últim entrenament, transformant sobtadament el que era un concepte abstracte de matar, en una realitat. Basada en fets reals.

Maxim Kuphal-Potapenko va néixer a Moscú sota el règim soviètic i estudià en aquesta ciutat, a Berlín est i a Varsòvia. El 2005 va començar a col·laborar en una productora de documentals. El 2007 va treballar amb Silvana Santamaria i va ser el director de fotografia del documental Status: Geduldet, que va rebre el premi CIVIS Young Media Prize de la Unió Europea. Va dirigir el curt de ficció Las mal los  (2008), seleccionat als festivals de Slamdance i Achtung de Berlín. Ha fundat el col·lectiu de producció Das Kind mit der goldenen Jacke . El 2010 rodà el seu migmetratge de ficció Die Essenz des Guten en cooperació amb la Grundy UFA i la UFA Lab (16mm, 35mm) a la Hamburg Media School. El  2011 rodà Eight Months  (curt/35mm)  i Exmun  (curt /S16mm) a la Hamburg Media School.

Documental que recull testimonis i mirades de persones que han iniciat un procés migratori. L’aquí i l’allà, les fronteres físiques, polítiques i socials, la gent que es quedà i la que es troba pel camí…

Carlos López és llicenciat en Ciències de la comunicació per la Universitat de Màlaga (1998-2002) i  des de 2004 compagina el seu treball de realitzador audiovisual i dissenyador del projecte trayectos.org, col·lectiu centrat en la producció i difusió de continguts de temàtica social i cultural, i la formació en software lliure. Ha fet i la producció executiva i direcció del documental Algo se mueve en Málaga  (2008). 

Fàbrica reflexiona sobre la incapacitat de comunicar i la manera en què aprenem els codis que ens ajuden a trencar el silenci. Descriu poèticament i simbòlica la manera de traspassar una frontera lingüística, psicològica i social.

És membre del Laboratori de Creació Audiovisual i del grup de treball de mitjans audiovisuals del Centre Penitenciari de Joves. És directori guionista del curtmetratge Fàbrica,  ha realitzat el curt La mala jugada i el guió i realització del curt 1400  (en procés).